‘Acció militar cinètica’ a Catalunya

0
19

«No és una guerra, al contrari, impulsem una acció militar cinètica per ajudar al poble del Vietnam», afirmava solemnement el portaveu de la Casa Blanca just quan va anunciar l’inici de la intervenció dels Estats Units a la guerra del Vietnam. Un periodista present a la roda de premsa explicava que un company seu es va girar i li va preguntar a cua d’orella: «Què vol dir acció militar cinètica? Ell va respondre ràpidament, «doncs que llançarem bombes i morirà gent. Anem a la guerra.» Clar, no és el mateix dir-li a la classe mitjana que els seus fills aniran a una guerra on poden morir que explicar-los que tan sols es vol fer una acció militar cinètica, que ningú entendrà que vol dir. És una forma de dir guerra sense dir-ho, no sigui que les famílies s’espantin quan sentin les notícies a l’hora de sopar.

No ens adonem sovint de la utilització d’eufemismes com aquest per part de demagogs que volen imposar-nos el marc mental que els interessa i justificar l’injustificable. I qui realment han demostrat ser uns cracs a l’hora de bastir un relat ple d’eufemismes tramposos han estat els ideòlegs de l’independentisme. Petar-se la Constitució democràtica i l’Estatut era «democràcia», menystenir i ignorar a més de la meitat del poble de Catalunya era segons ens deien «defensar Catalunya», inventar-se –i subratllo, inventar-se– que hi havia un pla secret d’on sortiren com per art de màgia –ale hop!– estructures d’Estat i reconeixements internacionals (resultat real: zero estructures d’Estat, zero reconeixements internacionals) era en realitat un conjunt de «jugades mestre», sortides de la imaginació del senyor Puigdemont.

Precisament, el senyor Puigdemont ens anima ara als catalans a atiar la «confrontació intel·ligent». Què vol dir això en realitat? No ens ho explica (ni ho farà abans de les eleccions), però ja insinua que caldrà fer «sacrificis laborals i patrimonials» per aconseguir una intervenció internacional que ni ha existit, ni existeix, ni existirà, com sabem tots i totes.

Ah caram! Hem de fer «sacrificis personals»! Pareu atenció, amics i amigues, perquè això se li diu a una societat com la nostra que està rebent de ple els efectes de la crisi provocada per la covid. Doncs bé, els partits independentistes no només no donen cap solució, més enllà d’afirmar que «la culpa de tot és de Pedro Sánchez», sinó que la seva gran aportació és animar a més confrontació, és a dir –parlem clar d’una vegada–, a fer més vagues (altrament dit «aturades de país»), a tallar carreteres, a dificultar la mobilitat dels ciutadans i a posar pals a les rodes a l’economia catalana.

Exagero? Per desgràcia no. Per posar només un exemple entre mil tinc davant meu el comunicat que va emetre el superdemocràtic tsunami democràtic després de bloquejar la frontera durant tres dies. Doncs bé, sota el meravellós epígraf «independència o barbàrie» aquesta gent tan democràtica es vantava d’haver –i cito literalment– «provocat pèrdues milionàries a l’economia», afegeixo jo, catalana. O sigui, per «alliberar Catalunya» hem de destruir l’economia del país que és la que dona feina als catalans i catalanes. Sí, amics i amigues passen coses curioses, realment paradoxals. Coses com ara que els partits independentistes, no només la CUP sinó també ERC i Junts per Catalunya, asseguraven «empatitzar» amb aquestes actuacions tan lamentables.

Ja prou d’eufemismes i de tanta mentida! Els catalans no ens mereixem un Govern que ens menteixi constantment! Tots i totes els que vulgueu reconnectar-vos amb el progrés i amb un Govern que defensi tothom, i no tan sols a menys de dos milions, teniu l’alternativa que suposa el socialisme democràtic. No estem en política per enganyar, ni per explicar contes de fades que no es compleixen mai, sinó per reconciliar al poble de Catalunya, millorar tots el s  serveis socials (que no són pocs) que depenen de la Generalitat i ajudar a sortir la gent a peu de carrer de la crisi provocada per la covid quan més aviat millor. Això és el que representa la candidatura socialista liderada per Miquel Iceta.

Què era una acció militar cinètica? Doncs era anar a la guerra. Què és la «confrontació intel·ligent»? Doncs afegir més problemes a l’economia catalana, tallar carreteres, bloquejar vies ferroviàries i en els casos de fanatisme més delirant cremar contenidors, és a dir, pur vandalisme que -per contra- se’ns presentava com un «exercici cívic d’autodefensa» (vinga va, més eufemismes!).

Algú, de debò, que tingui una mica de sentit comú pot defensar que el que li convé a Catalunya, amb les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia, és més confrontació? Si la teva resposta és no, la teva opció és el PSC. Cada dia som més, el canvi és possible, que no t’enganyin.

Nacho García Latorre
Primer Secretari de la JSC Comarques Tarragonines

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here