Avui 13 de gener, se celebra el dia de la Lluita Contra la Depressió, un dia que hauria de servir perconscienciar, sensibilitzar i fer prevenció a la població d’aquesta malaltia que afecta a més de 300milions de persones al món. Dades on l’Organització Mundial de la Salut situa a Espanya com el quart país d’Europa amb més casos per depressió i essent dels pocs d’Europa on la dona pateixmés del doble dels casos que els homes, fet que ha de servir de debat social i posar a la taula quenecessitem cada cop més i amb urgència, una societat més feminista.
A Espanya, les dades de la Encuesta Nacional de Salud, marquen que la dona (9,2%) pateix més del doble de casos que els homes (4%), però també l’OMS, ens diu que un 2% dels nens/nes de 6 a 12 anys pateixen de depressió i que en els casos dels preadolescents, oscil·la sobre el 4 i el 6%. La prevalença a Espanya de trastorns mentals és del 0,6%. La depressió incideix notablement en les taxes de mortalitat i morbiditat, impactant a persones de totes les edats, tanmateix, a joves i gent gran d’una manera més significativa. Necessitem un canvi radical en el nostre sistema de salut mental, enfortir-lo i garantir la seva qualitat. El Govern de Catalunya hauria de deixar de donar l’esquena a fets com que el suïcidi continua essent la principal causa de mort no natural entre els i les joves, davant dels accidents de tràfic i les malalties com el càncer. Estaria bé actualitzar d’una vegada el Pla Integral de Salut mental, adaptant-se als nous temps i les noves condicions que ens ha propiciat la covid-19.
A Catalunya patim la desgràcia de portar 10 anys de retallades sanitàries a mans d’uns governs que abandonen als seus joves, essent incapaços de garantir la seva salut mental, aportant polítiques que brillen per la seva absència i llistes interminables per prestacions garantides reconegudes. Una part de la societat està submergida en una pobresa estructural on garantir-se un treball o una habitatge és un acte heroic i impensable per a molts, per això necessitem polítiques socials de veritat i polítiques socials per a joves, on el suïcidi és la principal causa de mort entre els i les joves a Catalunya, l’èxit i fracàs educatiu, l’atur, les condicions laborals precàries, l’accés a l’habitatge, les dificultats per una emancipació efectiva, que no limitin les transicions vitals dels i les nostres joves, condicionant així la seva salut mental i el seu futur.
La depressió ha de ser tractada com una malaltia més i dotar-la de recursos, tenim la sort de tenir uns professionals que es deixen la pell, però amb condicions i sous paupèrrims, estan totalment abandonats, per això proposem fer un pla d’ajuda psicològica, física i emocional per tots els professionals que han viscut situacions extremes durant la pandèmia. Hem de dotar el nostre sistema de recursos, per això les JSC proposem l’ampliació de places PIR i així reduir les llistes d’espera. La o el psicòleg infantojuvenil a escoles i instituts, augmentant així les probabilitats d’una detecció precoç. Aquesta serà més efectiva amb formacions especialitzades per a professors i professores, dotant de coneixements per realitzar una derivació precoç al professional que correspongui.
També, el nostre govern hauria d’Elaborar un Pla Integral de la Promoció de la Salut en la Infància i la Joventut, la prevenció des de l’escola del sedentarisme, l’obesitat, la malnutrició, addicions, etc. han de formar part del currículum obligatori de tots els infants i joves independentment del centre, com les jornades de conscienciació sobre els Trastorns Alimentaris. I no podem deixar ningú enrere, hem de despatologitzar les identitats trans, el sistema de salut i els seus professionals ha de tenir la formació, la capacitat i la flexibilitat per acompanyar a la persona fins a on ell/a vulgui, amb el màxim de respecte i en uns temps òptim.
La salut mental o psicològica és molt important, és per això, que des de les administracions públiques, col·legis professionals i la xarxa d’entitats, es posen a disposició de les persones que ho necessitin un conjunt de recursos, que per ara són molt limitats, per tal de fer-li front a la depressió i actuar, per això us fem una petita recomanació de com actuar:
Si es detecta algun símptoma de depressió, en primer lloc, cal comunicar-ho al Centre d’Atenció Primària on els professionals escoltaran i activaran els recursos necessaris. En cas que es requereixi, es derivarà el cas als Centres de Salut Mental d’Adults o bé als Centres de Salut Mental Infantils o Juvenils, no obstant això, si és urgent i la persona ho necessita pot acudir-hi sense derivació per part del metge o metgessa.
A part dels serveis i recursos de la sanitat pública, el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya recomana per a casos amb depressió, la xarxa d’assistència anomenada Xarxa Umbral, que compta amb professionals psicòlegs, psicoterapeutes, psicoanalistes i psiquiatres a disposició de qui ho necessiti. Un altres recursos a disposició de la ciutadania és el moviment social de representació, atenció i suport a les persones amb problemes mentals que s’anomena Salut Mental a Catalunya, que des de la seva creació, mitjançant el programa activa’t x la salut mental ha realitzat més de 12.000 intervencions.
Lluitem contra la depressió, prou ja de la pandèmia silenciosa!
