O PSC o més govern Torra

0
61

Sí, sí, ja sé que em diran que el senyor Quim Torra no es presenta a les eleccions…però és que no em refereixo a ell concretament, em refereixo a un tessitura de Govern que no governa, que dedica totes les seves energies a atiar la confrontació (segons afirmen ells mateixos, literalment) i a plantejar una successió de batalletes de campanar de caràcter simbòlic o identitari mentre la qualitat dels serveis públics que depenen de la Generalitat (sense anar més lluny, la sanitat i l’educació pública) van minvant i només aguanten gràcies al compromís dels seus professionals i no a la bona gestió del Govern de Junts per Catalunya i ERC. Crec que això és evident per a tothom, votants independentistes inclosos.

Arribats ara a una nova cruïlla electoral, amb quin horitzó ens trobem els catalans? Entre quines alternatives podem elegir? L’independentisme ho té clar: s’ha d’accelerar la confrontació. Confrontació, més confrontació i només confrontació. És més, segons els senyors Puigdemont i Comin aquesta confrontació comportarà «sacrificis» que els catalans haurem d’assumir. Sacrificis? Quins sacrificis? Sacrificis laborals, com insinua el senyor Comin? Què se’ls ha acudit ara? En nom de la coherència que tan prediquen seria imprescindible que el senyor Puigdemont expliqués quins sacrificis personals pensa exigir al poble de Catalunya ABANS de les eleccions (les majúscules son meves). Què expliqui en què consisteix aquesta nova confrontació que anhela i que la ciutadania, amb el seu vot, decideixi si considera que això és el més assenyat.

Per la seva banda, ERC defensa un plantejament encara més fascinant… Segons Pere Aragonès s’ha de combinar «diàleg i confrontació». Vindria a ser una cosa així com dir: pel matí, diàleg i respecte al pluralisme polític però per la tarda talls de carreteres i bloqueig de vies de comunicació. I tot al mateix temps, com si ambdues posicions tinguessin alguna cosa a veure. El que deia, realment fascinant…

Això és el que ens espera si tornen a sumar amb la CUP perquè, compte!, ara sembla (sembla i és) que es tirin els plats pel cap però que ningú tingui cap dubte que si el dia després de les eleccions tornen a sumar Junts per Catalunya i ERC tornaran a pactar junts, no per proclamar cap República independent, sinó per ocupar el poder a Catalunya controlant un pressupost superior als 41.000 milions d’euros, amb un cos de funcionaris de 250.000 professionals i una policia integral superior als 17.700 agents. O sigui, el poder en majúscules. I després, clar, seguir enganyant als seus votants dient que «la República està a tocar» però que «mentre tant», ai les!, no tenen més remei que ocupar els càrrecs institucionals de la Generalitat autonòmica que lluny de ser una víctima de cap «règim opressor» és autèntic poder a Catalunya.

Per tant, que ningú s’enganyi, si sumem el partit del senyor Puigdemont deixarà de ser «la dreta catalana» per a ERC, mentre que el partit del senyor Junqueras no serà ja «el dels deslleials i poc de fiar» per als diputats de Junts per Catalunya. I tindrem més Govern tipus Torra durant un temps més…

És això realment el que necessita Catalunya? Més confrontació i un Govern ineficaç i dividit? Els i les socialistes creiem que no. Al contrari, situats com estem en plena crisi social, sanitària i econòmica derivada de la pandèmia del COVID el que necessitem és, precisament, el que no hem tingut aquests darrers anys, un Govern que mereixi aquest nom i que gestioni bé els recursos de què disposa la Generalitat, que com he recordat abans no són cap petita cosa.

I aquesta és l’oferta que representa el PSC i Miquel Iceta a les properes eleccions: un Govern que sàpiga gestionar i que deixi de mentir als catalans i catalanes. Sense més plans secrets de jugades mestre que acaben en desastre. Sense atiar la confrontació entre catalans, ni amb ningú. Volem obrir un nou camí. Per a fer què? Doncs per reactivar l’economia, els serveis, el turisme i la indústria al nostre país, per reconciliar Catalunya amb ella mateix i superar aquesta fractura entorn de dues meitats irreconciliables –camí segur de la decadència del país-, per enfortir la sanitat i l’educació públiques (que bona falta ens fa), etc.

I aquest no és el camí de la confrontació, és la via del diàleg –primer Catalunya endins-, no és l’hora de més jugades mestre sinó d’una bona gestió que ens ajudi a sortir de la crisi més aviat que tard, no és moment de més talls de carretera sinó de reactivar el teixit econòmic del país (i els llocs de treball que hi estan vinculats). Si creus que tot això és necessari no cal que discuteixis amb aquells que encara avui promouen la confrontació sinó que ens facis confiança amb el teu vot a les eleccions al Parlament. Podem guanyar si tots i totes anem a votar. Ens hi deixarem la pell, en podeu estar segurs.

Ismael Fraile
Secretari de Comunicació de la JSC Comarques Tarragonines

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here