El bar del Paco i el ‘Procés’

0
47

El Paco, diguem-li Paco, és un de tants propietaris de comerços o establiments que han suat mans i mànigues amb la pandèmia de la COVID i la paralització de l’activitat econòmica que ha causat. En el seu cas, regenta una cafeteria en un municipi de les nostres comarques. Va demanar un crèdit per ampliar el local just abans de l’inici de la pandèmia i després, més enllà de les ajudes que va impulsar el Govern d’Espanya, es va quedar sense activitat, per tant, sense ingressos. El Paco és d’aquestes persones que no tenen màsters en universitats privades estrangeres, però que saben quin és el valor de l’esforç i de guanyar-se les coses a pols, a peu de carrer, sense que ningú et regali res. Per tant, ha decidit no llançar la tovallola, sinó tornar a aixecar la persiana per tirar endavant malgrat les dificultats. Amb valentia, amb coratge, amb la determinació de saber que està fent allò que cal fer. Perquè no és en els moments de victòria quan un demostra el que val, sinó quan la vida et posa a prova quan cadascú mostra allò que és realment.

Just el vaig veure l’altre dia quan vaig anar a fer un cafè. Tenia la mirada clavada a la pantalla de televisió que té al local on una sèrie de tertulians de TV3 analitzaven els entrebancs –més aviat el vodevil- dels partits independentistes per formar Govern. En concret, parlaven de l’escull que representava el paper del “Consell de la República”. Per a qui vagi una mica perdut en l’àmbit de la narrativa de ficció cal recordar que aquest denominat “Consell de la República” és una entitat privada sota jurisdicció belga que en termes de realitat política factual exactament no serveix per a res (més enllà d’agitar la propaganda independentista). Doncs bé, aquest “Consell” fictici té la seva seu a la també autoproclamada “casa de la República”, que és la residència particular del senyor  Puigdemont a Waterloo. Sí, amics i amigues, un quadre penjat a la porta d’una casa. Els tertulians en qüestió es dedicaven a agitar la “importància del Consell per la internacionalització del conflicte”, recordant que si bé aquest consell surt de la imaginació del senyor Puigdemont han estat ERC i la CUP  qui han pactat “un nou embat contra l’Estat” (ras i curt, un nou desastre com el de la tardor del 2017) a mitjans del mandat, el 2023. O sigui, tenim a Junts per Catalunya  (o més aviat a junts pel senyor Puigdemont) sacsejant un ens imaginari mentre ERC i la CUP es “preparen” per aquest “nou xoc” contra la realitat que només vol dir més problemes per al conjunt de la ciutadania. De les necessitats que viuen persones com el Paco ni mitja paraula, els importa un rave, literalment…

Precisament en aquell moment vaig deixar de mirar la pantalla i em vaig trobar amb el rostre del Paco. És difícil expressar el que sentia. Era una barreja de cansament, hilaritat, ira i rebuig total a un debat sobre entitats inexistents que, senzillament, li és absolutament indiferent. Altres problemes té ell que, a diferència del senyor Aragonès, del senyor Torra o del senyor Puigdemont –que si cobren salaris públics- depèn de l’activitat que genera per, posant-hi moltes hores, intentar arribar a final de mes.

Vaig decidir respectar els seus sentiments sense fer cap comentari sobre què pensava (tot i que estic segur que ho podria encertar i no m’equivocaria massa). No ens mereixem un Govern tipus Aragonès-Torra. I no dic els votants d’esquerres, que tampoc, dic que no s’ho mereix el poble de Catalunya, tampoc els votants independentistes que deuen sentir vergonya aliena veient als seus líders perdent setmanes i setmanes barallant-se per un “Consell” que tan sols existeix a la imaginació de persones que haguessin fet un millor servei al país dedicant-te a la literatura fantasmàtica.

Quan un veu aquestes coses constata que el canvi que representa i defensa Salvador Illa ha vingut per quedar-se. Catalunya és un país que té grans virtuts, començant pel talent i la determinació que demostren cada dia persones com el Paco. Quan aquesta valentia i aquesta claredat d’objectius torni a la Generalitat amb un Govern de progrés liderat per Salvador Illa el nostre país tornarà a ser el referent d’èxit que sempre havia estat, tant a Espanya com al conjunt d’Europa. Hem de fer-ho pel Paco i pels Pacos del país. Realment s’ho mereixen.

Ismael Fraile Higuero
Secretari de Comunicació de la JSC Comarques Tarragonines

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here