Pactarà ERC amb el Partit Socialista de Tasmània?

0
63

«Sí, avui estem millor amb el PSOE perquè és un partit d’un altre país i de vegades això fa que sigui més fàcil arribar a punts d’acord.» Aquesta fascinant declaració mereix algun comentari. Primer per qui la fa. Es tracta, ni més ni menys, que del senyor Pere Aragonès el candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat. En una recent entrevista el senyor Aragonès justifica el vot a favor d’ERC als pressupostos del Govern espanyol del president Pedro Sánchez perquè el PSOE «és un partit d’un altre país». En canvi, en la mateixa entrevista nega el pa i la sal al PSC de Miquel Iceta. «Tenim un problema amb el PSC», assegura. Amb el PSOE tot, amb el PSC ni aigua –ve a dir–. Doncs bé, potser el senyor Aragonès no s’ha assabentat i veu grans, monumentals, diferències, però com sabeu tots els que esteu llegint aquestes línies el projecte del PSC i el del PSOE –com el del grup socialista al Parlament Europeu, com el de la Internacional Socialista– és, en essència, el mateix. Pactar els pressupostos del PSOE i al mateix temps negar qualsevol acord amb el PSC és una derivada totalment nova i sorprenent en el relat independentista. Ja estem tots curats d’espants després de quasi deu anys de procés, però aquest cop la contorsió ideològica és més paradoxal de l’habitual. Inversemblant, m’atreviria a dir.

Desenvolupem una mica aquesta gran aportació al pensament polític que fa el senyor Aragonès amb la seva teoria de les distàncies per acordar amb una ideologia política. Què vol dir el candidat d’ERC quan diu que li és més fàcil arribar a acords amb partits «d’altres països»? Apliquem el sentit comú –i perdonin que empri l’expressió «sentit comú» per referir-me a aquesta grollera insensatesa– per seqüenciar la lògica política d’ERC. Si volen ser conseqüents amb el que diu el senyor Aragonès haurien de pactar no amb el PSOE, sinó amb algun Partit Socialista d’Oceania, que no és ja un partit «d’un altre país» sinó d’un altre continent. Ja sap el senyor Aragonès, amb el PSC no, ni parlar-ne, però amb el Partit Socialista de Tasmània… ah! Amics i amigues! Qui sap que podria resultar si el candidat d’ERC a la presidència s’asseu a parlar amb els socialistes de Tasmània? Com tothom sap, la distància afavoreix l’enteniment i la predisposició a arribar a un acord polític.

I quan encara no m’havia recuperat de la sorprenent teoria de les distàncies físiques per arribar a consensos polítics em va arribar al mòbil el fragment d’una entrevista del portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, crec que amb el diari digital el nacional. Tremend… Més que escoltar-ho s’ha de veure l’actitud prepotent i fanfarrona del portaveu d’ERC carregant contra la periodista, donant cops de puny sobre la taula i cridant –jurant i perjurant– que mai, mai de la vida!, pactaran amb el PSC.

Amb aquesta intolerància, amb aquest menyspreu, amb aquestes actituds barroeres, no anem enlloc. Agradarà més o menys als dirigents d’ERC –ja imagino que res– però el PSC va obtenir 800.000 vots a les darreres eleccions i representa una part del poble de Catalunya. Negar el diàleg amb el PSC és menystenir a aquests més de 800.000 catalans i catalanes que, suposo, mereixen el mateix respecte que, per exemple, els catalans que voten ERC. Fer-ho, a més, mentre es pacta i es reconeix la millor de les relacions amb els socialistes «d’altres països» fa riure o plorar, depenen de l’estat d’ànim.

Ja prou de numerets, de vetos, d’exclusions, de mentides de plans secrets i jugades mestre que no apareixen per enlloc. Catalunya necessita un canvi. I urgent. Nosaltres mai li direm a un altre català que no és català, o que és un mal català, perquè no pensi com nosaltres. Mai! Volem guanyar i governar sí, però no per anar contra ningú sinó per implementar el que Miquel Iceta anomena les «tres R»: reactivació econòmica de Catalunya, reconstrucció social i reconciliació entre catalans. Si estàs d’acord amb el que acabo de dir no cal que discuteixis amb ningú. Només cal que vagis a votar el dia de les eleccions. Suma’t al canvi. Ens hi deixarem la pell, en podeu estar segurs.

Albert Soriano
Primer Secretari de la JSC Valls-Alt Camp

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here