Com se’ns faran de llargues aquestes setmanes fins arribar a les eleccions del 14-F… Mentre segueix el lamentable espectacle que protagonitzen cada dia ERC i Junts per Catalunya llançant-se els plats pel cap i acusant-se mútuament de deslleialtat, els catalans i catalanes hem de veure com el Govern del senyor Aragonès fa aigües per tot arreu, i hem d’escoltar cada dia declaracions més lamentables de l’habitual.
La darrera ha tingut com a protagonista al senyor Quim Torra, president de la Generalitat gràcies al dit auri del senyor Puigdemont i als vots també dels diputats d’ERC i de la CUP. Cal tenir present que la gestió de la Generalitat durant l’etapa de Govern del senyor Torra ha rebut la qualificació més baixa del poble de Catalunya des que hi ha estudis d’opinió. Surt a totes les enquestes, també les de la Generalitat, i rep un suspès total per part dels votants de tots els partits polítics, independentistes inclosos.
Clar, si un ha estat president del Govern més inútil —en termes de gestió institucional— de la història de Catalunya, potser el més raonable seria allunyar-se de la política i adoptar un perfil discret, d’una certa prudència combinada amb una mínima dosi d’humilitat.
Però no, això no val pel senyor Torra, que lluny de lamentar res, es vanta d’haver aconseguit “tombar-ho tot.” I no és que ho diguem els socialistes, ho diu ell mateix. Pareu atenció a la piulada que va publicar la setmana passada perquè n’hi ha per sucar-hi pa: “quan vaig ser president no vam aprovar cap pressupost espanyol. Al contrari, vam tombar-los. És un dels honors més grans de la meva carrera política.”
Fixeu-vos la quantitat de tonteries que és capaç de dir Quim Torra en menys de tres frases. Ser president d’un Govern i presumir de tombar pressupostos és quelcom tan idiota, —i no ho dic com un insult, sinó emprant la seva definició etimològica—, és tan profundament idiota com ser un policia de trànsit i vantar-se de saltar-te semàfors en vermell o ser un controlador aeri i mostrar-te orgullós de provocar accidents a les pistes d’aterratge.
Un president que mereixi aquest nom, a Catalunya i la Xina popular —que diria aquell—, implica treballar políticament per negociar, aprovar i aplicar el millor pressupost possible, perquè és això el que fa millorar la vida diària de la gent. Clar que es pot criticar, clar que es pot rebutjar, clar que es pot negociar per millorar-lo però mostrar-se “orgullós” de tombar-los tots tan sols perquè ho proposa el Govern espanyol és una actitud absurda i indigne d’un president de la Generalitat. Així de clar.
Eloi Menasanch
JSC Comarques Tarragonines
